El Tarlà


A vegades i només a vegades els personatges passen a l’historia  i l’historia els converteix en llegenda.

Al carrer de l’argenteria en tenim un clar exemple és el Tarlà, tot i que hi ha qui també l’anomena el Xato.

Entre els anys 1348 i 1654 Catalunya va viure negres episodis de mortaldat degut a les pestes que assolaven  tot el territori català. La pesta era una de les pitjors malalties que podia patir una ciutat , doncs causava molts mals i moltes morts a qui  hi vivia.

El poble de Girona es trobava tant espantat que va decidir decretar la quarantena, això volia dir que la gent s’havia quedar a casa seva  tancat a pany i clau.

Així doncs , els veïns del carrer  de l’argentaria per por de que la pesta afectés el seu carrer varen tancar els accessos al carrer amb tanques de canyes verdes per tal de que no es pogués entrar ni sortir al carrer i així evitar que la malaltia s’estengués pel seu carrer.

Els habitants del barri no podien entrar ni sortir del seu carrer i tothom estava desanimat i avorrit fins que un veí va decidir animar-los a tots. Es disfressava  de joglar  i  es passava  el dia fent capgirells i bufonades. S’enfilava als balcons , saltava, ballava i feina tota mena de trucs per fer passar una bona estona als veïns del carrer de l’argenteria.

Els veïns estaven tant contents i agraïts que avui en dia encara es segueix agraint-li tot  recordant-lo. Cada primavera el dia de Sant Agustí els veïns del carrer de l’argentaria agafant un ninot vestit de joglar i el passegen damunt d’un carro mentre una colla de nens el segueixen tocant el timbal i cantant . Després  el  pengen  en una barra que va de banda a banda del carrer a uns cinc metres d’alçada  i el fan giravoltar i fer tota mena de piruetes.

Diuen que molts anys enrere el Tarlà era una persona de carn i óssos i no pas un ninot. També se l’anomena el Xato ja que una vegada el ninot va caure a terra i es va aixafar el nas  que era fet de fusta.

Visca el Xato ! visca el Tarlà ! pataplam plam plam!

Anuncis