En Banyeta

Fa molts i molts anys a Girona no existia el mercat del Lleó sino que el mercat es feia alguns dies al mig d’una plaça, concretament a la plaça del Vi.
En aquell mercat s’hi posaven parades de tota mena: de verdures, de fruites, de cistells, de roba, de carn, d’ous, de peix, de perfums, de sabó …. de qualsevulla mercaderia que es pogués comprar.  Just a la cantonada de la plaça del Vi amb el carrer Ciutadans s’hi posava sempre una altra parada: la d’un usurer.
Aquell home deixava diners a qui no en tenia i en necessitava per pagar deutes, impostos, comprar eines per treballar el camp … o per pagar el metge si calia.  La gent amoïnada s’adreçava a ell per tal que li prestés el que necessitava i ell ho feia però no pas amb generositat, no us ho penséssiu. Aquells diners se li havien de tornar amb uns interessos molt elevats. Conta la llegenda que s’aprofitava del gironins en desmesura i així es va anar fent ric de mica en mica.
Però un bon dia, per càstig diví, va aparèixer convertit en pedra i amb unes bones banyes enganxat a la paret just on es solia posar al mercat.  Des d’aquell dia que l’anomenen en Banyeta. Hi ha qui diu que es va convertir en vigilant i vetlla per tal que tots els gironins i gironines paguin els seus impostos municipals, però potser és millor la versió que ens explica que qui toqui amb el seu nas al d’en Banyeta se li perdonaran els deutes.