La campana Beneta

Heu sentit les campanes de la catedral? Si passegeu pel barri vell i les podeu oir us semblarà que us transporten als anys en que les campanes avisaven de festes, alegries, perills, tocaven a missa, a funeral, a bateig … La més gran i antiga de totes dels de la catedral es diu Beneta.
Fa molts i molts anys enrere n’hi va haver una altra que es deia igual perquè la va beneir Sant Benet en una estada que va fer per aquestes contrades. Diuen que aquella parlava, la seva veu s’escampava per la ciutat i rodalies per explicar als pagesos que havia nascut una criatura, que algú es casava, que hi havia foc, que començava la festa major o que algú s’havia mort.  Els dies de festa no parava en tot el dia i alegrava amb el seu so a tothom fent fugir maldecaps i cabòries.
Però un mal dia un llamp va caure al campanar, la va esquerdar i es va quedar sense veu. Podeu imaginar la tristor de tots els ciutadans. Alguna cosa s’havia de fer.
El bisbe i el batlle de la ciutat van enviar emissaris per tot arreu per tal de trobar un campaner que en fes una de nova per substituir a la campana enraonadora. Però ningú s’hi atrevia.  El repte era massa gran. Al final el missatge va arribar a les oïdes d’un jove francès que acabava d’entrar al gremi dels campaners. No s’hi va pensar gens i va oferir els seus serveis al bisbe.  Aquest, encantat, va posar a la seva disposició les golfes del palau episcopal per a fer la seva feina.
El jove campaner es va posar a la feina en cos i ànima. Va fondre campanes de totes mides –grans, mitjanes, petites …- però quan les provava  cap aconseguia el so de l’antiga campana. Estava tant obsessionat que no sortia del taller ni per menjar ni per dormir. Una nit, enmig de somnis se li aparegué un àngel que li va xiuxiuejar el secret per aconseguir el so meravellós de la campana. Es va llevar ràpid i es va posar a la feina. Una, dues i fins a tres campanes va construir però cap d’elles sonava prou bé.  En va fer una quarta i quan la va treure del motlle li va donar un cop per sentir el seu so i en oir el DONC, DONC … es va desesperar: la seva obra era un fracàs.  Ja no podia més. En aquell moment només va saber fer una cosa: fugir corrents ben lluny de Girona i mai més se’n va saber d’ell.
En entrar al taller canonges i frares van agafar la campana, la van penjar del campanar i la van fer sonar: un so meravellós que avui encara es pot sentir.
Ah .. i diu la llegenda que la campana Beneta sona sola tres vegades quan el bisbe s’ha de morir.
Per tant … pareu les orelles a veure què us diuen.